LLAVORS.

 El Cesc nos va donart una fruita qué es diu garrofer.

Els antics el feien servir per fer collarets i també con la semilla del llavors.

És un arbre mediterrani típic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de copa ampla i branques llargues, grans i més o menys horitzontal,El seu ús en l'alimentació humana és principalment com a substitutiu del cacau i es fa notar en elaboracions gastronòmiques dolces i salades. Amb farina de garrofa torrada es poden elaborar pastissos, bunyols, tortitas, creps, bescuits o barretes energètiques per a esportistesi també serveix per fer xocolata.

Les propietats antiinflamatòries i la capacitat dels tanins per estimular el sistema immunològic, el protegeix de certs microorganismes patògens, beneficiant la flora intestinal i protegint la mucosa de la membrana intestinal, disminuint les diarrees, els desordres nutricionals i la incidència d'úlceres,

Un fruit molt peculiar, la garrofa o garrofa.

Però, a diferència de la majoria de llegums, aquestes beines es tornen comestibles en madurar, amb unes llavors molt dures i impossibles de consumir en cru sense ser processades abans.